paraula proposada: xiuxiueig

Què en sabrà, ella! Ella, que sota l’aixopluc dels meus braços, ha fet sempre el què li ha plagut. Què en sabrà, del xiuxiueig indiscret dels companys d’institut, del somriure forçat a les preguntes impertinents dels què es creien amb dret a opinar; de ser grans quan erem nens per criar-la, per què fos algú.

Que és gran! Que a nosaltres no ens ha anat tan malament. Que cadascú s’ha de construir la vida a la seva mida i forma. Què vols que els digui? Què no és el que vull per ella? Què m’he fet farts de plorar? No. No puc pas fer-ho. Li diré que m’alegro i que compti amb mi per cuidar dels bessons que porta, amb un somriure als llavis.

Nota: falta corregir
Creative Commons License
Except where otherwise noted, fets.d.engrunes by Virna Esteva Pijoan is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License.
A %d blogueros les gusta esto: