Protegit: Tríada per una cita única
No hi ha extracte perquè és una entrada protegida.
FETS D'ENGRUNES
No hi ha extracte perquè és una entrada protegida.
En aquest pòdcast podreu escoltar el conte “Visita a l’Esperança”. Cal recordar que també el pots llegir en l’enllaç següent: Visita a l’Esperança
Veure’t, de prop, enfilada als patins, m’omple de goig i m’eleva l’ànim. Jo t’he ofert les mans i tu me les has presses. El teu esforç, et sostè dreta!
Arraïmats eren ostatges sense soldats o personatges encarcarats. Veien llunyà poder trencar, però passà i els unirà.
En aquest pòdcast podreu escoltar el microrelat “Xiuxiuieg”. Cal recordar que també el pots llegir en l’enllaç següent: Xiuxiueig
Despertar-se i esperesar-se. Un altre matí! M’aixeco i em banyo i torno a l’habitació amb la cara neta, on faré endreça, però un escarabat ocupa el meu llit! I jo
Si vens t’obriré la porta i encendrem els llums; us donaré accés i tothom hi serà benvingut. En Charlie Rivel t’explicarà la vida; mossèn Avinyó, la nostra història; acadèmics i
No hi ha extracte perquè és una entrada protegida.
La jefa, com l’anomenava ell, era una noia amb sort, deia. A cada sobretaula que compartia amb els companys de feina mostrava la seva superioritat envers ella gràcies a construir
La nau es va enlairar, però a l’espai les restes d’un meteorit van impactar-la. Els supervivents del planeta cremaven vius per la reserva d’oxigen. Mentrestant, a la Terra, en una
El cel d’estornells es projectava sobre el llac de Navarcles quan va començar a tronar i un llampec va distorsionar el miratge. La tempesta va enfosquir el paisatge i no
Era un poblet creat del no-res a la muntanya, que li mancava el caliu de les viles d’abans; era fruit d’un projecte urbanístic innovador: quatre cases de famílies que podien
Què en sabrà, ella! Ella, que sota l’aixopluc dels meus braços ha fet sempre el que li ha plagut. Què en sabrà, del xiuxiueig indiscret dels companys d’institut, del somriure
Cuento en proceso de construcción
Conte en procés de construcció
Em veig aquell capvespre en els ulls transparents d’ella i noto que em reconeix. Jo abaixo la mirada avergonyida, però somric alleugerida per dins. La recordo canviada. Ja no duu els
Una colla de gossos juganers fan enrenou al carrer de restaurants a l’Illa del Cap. Avui són pocs els gats de carrer que s’atreveixen a agafar les restes dels comensals.
Confinada a casa recordo sortides que feia. El 2018 vaig viatjar amb uns amics al Sud d’Anglaterra i vaig prendre apunts. Et proposo emplenar els buits (?) amb les paraules següents:
You must be logged in to post a comment.