Era un poblet creat del no-res a la muntanya, que li mancava el caliu de les viles d’abans; era fruit d’un projecte urbanístic innovador: quatre cases de famílies que podien permetre’s el luxe de fugir de la ciutat en temps de pandèmies i construir-se un lloc on teletreballar, cultivar el seu hort i gaudir de l’aire lliure mentre mantenien una segona residència a la ciutat.
Una tarda solejada d’agost un home, vestit tot estrafolari i amb pinta de captaire pels cabells esbullats i la barba serrada, va instal·lar-se en una tenda de campanya enmig del parc. L’home va treure, d’una motxilla de lona desgastada, un estel de colors cridaners i els nens i les nenes que hi jugaven van envoltar-lo admirats. En un tres i no res se’ls va fer seus i va ensenyar-los, un a un, a fer enlairar l’estel. Quan les famílies se’n van assabentar, van amoïnar-se; temien que fos perillós i van prohibir als petits anar al parc i, sobretot, apropar-s’hi.
Els residents estaven tan esbarrats amb la seva arribada, que van començar a relacionar-se entre ells a través de videotrucades on feien safareig i especulaven sobre l’home misteriós. No van trigar ni un parell de dies a triar un portaveu, un reconegut enòleg, perquè parlés amb ell i li fes veure que, pel bé de tots, havia de marxar del poble. Quan va dir-li-ho, l’home feia que sí amb el cap i l’escoltava, mentre s’acaronava la barba, abstret en els seus pensaments.
Aquella nit que va marxar la pluja queia a bots i barrals . Els homes i les dones van reunir-se per decidir sobre on podria refugiar-se del xàfec si tornava, després de moltes divagacions van acordar permetre-li descansar al local del xef i també prestar-li un matalàs que a un li sobrava i uns llençols nets. Tota la nit els vilatans van estar a l’aguait, mirant per les finestres, i fins i tot alguns van sortir als balcons, però aquella nit ningú no el va veure rondar per la vila.
L’endemà al matí van organitzar una expedició per sortir a buscar-lo i sota un om del camí ral van trobar, tot xop, l’estel que havia fet volar. Ara bé, d’ell ningú no en va tornar a saber res. La desaparició va ser un gran misteri que per unanimitat van decidir que havien d’amagar. Això sí, el secret va dotar el poble dels vincles que fins llavors li havien mancat.
Les paraules proposades són: estel, safareig, enòleg, acaronava, abstret, pluja i om.
You must log in to post a comment.