El cel d’estornells es projectava sobre el llac de Navarcles quan va començar a tronar i un llampec va distorsionar el miratge. La tempesta va enfosquir el paisatge i no va tenir més remei que tornar a l’hotel abans que comences a caure un xàfec.
Al capvespre va posar-se a mirar les fotos que havia fet i va poder apreciar el castell de Sallent, però la càmera no va permetre-li gaudir de la il·lusió òptica que abans l’havia captivat. Cansat de l’excursió i de capficar-se amb els seus maldecaps laborals, va decidir fer una becaina. Venien mal dades; en época de pandèmies la feina escassejava i havia hagut d’acceptar una oferta fora de les seves contrades. Un malson el va torbar. Estava perdut en un bosc frondós i laberíntic, i es va tornar, un altre cop, petit mentre buscava l’avi, que tenia sempre la desimboltura per trobar el camí i fer escombres amb els matolls de bruc que a ell tant el molestaven per culpa de la seva alçada.
Al matí, a la terrassa de l’hotel, mentre esmorzava un parell de torrades amb melmelada de cireres i es bevia el cafè i un suc de taronja, va gaudir com mai de sentir-se santfruitosenc, encara que fos per dues setmanes. Havia parat de ploure i va semblar-li veure projectat, durant uns minuts, l’arc de Sant Martí a la gerra plena d’aigua.
Les paraules proposades són: estornells; llac; llampec; miratge; castell; bosc; melmelada; i santfruitosenc, encara que fos per dues setmanes.
You must log in to post a comment.