Veure’t, de prop, enfilada als patins,
m’omple de goig i m’eleva l’ànim.
Jo t’he ofert les mans
i tu me les has presses.
El teu esforç, et sostè dreta!
Patinar ha estat un tràfec!
Cadascú hi deia la seva,
però tu poca te’n sorties.
De cop i volta,
envoltada de la nostra mirada,
els patins han començat a lliscar
i has avançat solta.
I tu encara no ho saps
i jo poc t’ho diré encara,
però el sòl no sempre és polit
i el ser eterns és un miratge.
Veure’t allunyar-te, m’ha fet caure
unes llàgrimes i que ens fem grans
sense que mai el cor pari de vibrar.
You must log in to post a comment.